El puto caos de les farines.

Entre els codis 0000 i 00, els W, els T45, T65, T180,... la informació d'una web francesa, una sud-americana, la Viquipèdia, un bloc espanyol, un de català, un altre d'espanyol que parla de la seva amiga francesa que un dia discutien de les farines, el vídeo del youtube d'un tiu que fa brunyols, els llibres de pa, brioixos i coques sense gaires detalls tècnics del gluten, l'etiquetatge anàrquic de cada marca farinaire, el control antidroga dels nacionals a la Jonquera i el fet que al supermercat normalment només tenen "farina", ja no saps què pensar . 

I en el fons l'ésser humà europeu mig només vol fer pa. Masses de pizza els caps de setmana. Brioixos potser si s'acosta nadal o Sant Joan! No crec que cap de nosaltres (com a mínim els lectors i editors habituals d'aquest bloc) aspiri a ser l'aprenent júnior del MIT en una beca de recerca i millora de la farina, amb un rigorós estudi de la seva composició, puresa, i estructura molecular glutínica en funció del tipus de sòl on ha crescut el blat, i la variació que en pot originar el canvi climàtic, per tal de determinar els cinquanta-mil tipus de força i la seva posterior aplicació en la rebosteria, pastisseria, flequeria, brioixeria, pizzeria i jocs d'esplai on s'amaguen "sugus" en recipients enfarinats.

En resum:

- Farina fluixa: Per coses que no fermenten i en las quals tirem pel camí del llevat químic. Rotllo magdalenes, pa de pessic, galetes... A l'etiqueta nutricional veurem que tenen <10% de proteïna (8-9%).

- Farina panificable: Com bé diu el nom per fer pa, pizzes,... coses que ja tenen que fermentar amb llevat fresc o sec deshidratat. Entre 10-11% de proteïna. Com aquell qui diu la "farina normal de tota la vida".

- Farina de força: Per brioixos, tortells, i paranoies amb ous i mantega, proteïna >11% pujant a 13 o 14% per les de gran força.

O com a mínim això serà vàlid fins que un nou bloc, web, article, vídeo o llibre ho desmenteixi...

Pomes al forn

Un postre típic i de tota la vida, les pomes al forn.

Ingredients

- 4 pomes (en principi, han de ser Golden, però jo n'he fet ser un altre tipus i han sortit igual de bones. Això sí, que no siguin de les més àcides)

- Sucre

- Canyella en pols o branca

- Un raig de suc de llimona

- Un raig de moscatell, vi ranci, garnatxa o algun vi dolç que tingueu

- Una mica d'aigua

Com es fa?

Primer de tot, rentem les pomes amb la pell i els buidem el cor. A casa no tenim cap eina per per-ho, però amb compte, amb un ganivet ben esmolat, podem fer un tall en rodó per dalt i per baix, i empenyent amb compte, en sortirà el cor sense gaires problemes.

Escalfem el forn a 180ºC.

Un cop tinguem les pomes netes, les posem en una safata de forn no gaire grossa, i a continuació hi posem una cullereta petita de sucre a dins i per fora, una pols de canyella, un raig de llimona pel damunt i les ruixem amb el vi dolç. Jo no tenia moscatell, i hi he ruixat banyuls, que és un vi dolç que recorda a la garnatxa (per si no el coneixeu) típic de la zona de Banyuls i Cotlliure, a Catalunya Nord. Us recomano que el tasteu, és molt i molt bo!

Doncs bé, ensucrem les pomes, hi posem la canyella, el suc de llimona i el banyuls -generós-, i posem una mica d'aigua a la safata. I cap al forn.

Sabrem que estan cuites quan veiem que la pell de fora s'esberla i la poma queda ben tova, més o menys, uns 30-45 minuts de cocció.
Es poden servir calentes, fredes o tèbies, com volgueu. Això sí, poseu una mica del caramel que queda a la safata pel damunt i mmmmm!

Macarrons amb calamars

Avorrits esteu de menjar els macarrons amb tomàquet de pot? doncs va, animeu-vos a tastar aquesta recepta. És molt fàcil de preparar, es pot menjar freda o calenta, és genial per endur-se al tàper, o per ser el col·lega més guai del barri, perquè és molt i molt original.

Ingredients

- 250g de macarrons estrets
- Mig kilo de calamars
- 4 porros
- 1 pot de pebrots del piquillo
- 100g d'avellanes
- Formatge parmesà ratllat
- Sal i oli d'oliva

Com es fa?

Doncs primer tenim el repte de netejar els calamars sense morir en l'intent. També podeu comprar-los nets, frescos o congelats, però és tota una aventura enfrontar-se al calamar, jo us ho recomano. És tan terapèutic com fer allioli, paraula.

Un cop tinguem els calamars nets, els tallem a anelles o a talls petits i els reservem.

Tallem els porros petits i trossegem també els pebrots del piquillo. Ho reservem tot sense barrejar-ho.

Agafem una cassola i hi sofregim els porros amb l'oli d'oliva. Quan siguin ben cuits, els reservem. 

A la mateixa cassola, amb l'oli que ha quedat dels porros, coem els calamars. Compte que si ho feu amb el foc fort, salten i esquitxen un munt! Quan siguin cuits, ben tovets, els treiem i els reservem. Tot seguit, saltegem els pebrots del piquillo i, mentre es couen, aprofitem per fer la picada d'avellana. No cal que quedi gaire trinxada, a mi m'agrada que quedi algun tros grosset, que es noti, fa que el plat sigui més "cruixent.

De mentres, posem una olla amb aigua i sal al foc i bullim els macarrons.

Un cop ho tinguem tot cuit, es qüestió d'ajuntar-ho tot i barrejar-ho bé: macarrons, calamars, porros, pebrots i avellana. A continuació, hi barregem un polsim generós de parmesà i ho posem en una safata de forn. Una mica més de parmesà pel damunt i ho gratinem.

Quan tinguem els macarrons ben daurats, cap a taula. Boníssim i molt sorprenent!

Magdalenes

Farts d'esmorzar o berenar sempre el mateix? doncs avui us deixem la recepta per fer unes magdalenes de les de tota la vida... molt fàcil, molt ràpida i reboníssima!

Ingredients (per fer unes 14 magdalenes mitjanes)

- 150g de sucre
- 2 ous
- 200ml de llet
- 150ml d'oli de gira-sol
- 280g de farina
- 30g de llevat químic
- Si us agrada, li podeu posar una mica d'aroma de vainilla o llimona ratllada per donar gust

Com es fa?

El tió ha cagat abans d'hora i ens ha deixat un robot pastisser, avui l'hem estrenat. Si no en teniu, podeu fer la mateixa recepta remenant a mà en un bol.

Comencem tirant els ous i el sucre en el bol del robot. Ho barregem una mica, fins que el sucre es dissolgui. A continuació, hi afegim l'oli, la llet i el rajolí de vainilla i la mica de llimona ratllada. Ho remenem altre cop fins que queda ben barrejat. Tot seguit, afegim la farina tamisada i el llevat al bol i ho barregem durant cinc minuts.

Quan tenim la massa lligada, tapem el bol amb film transparent i el deixem reposar a la nevera durant 1 horeta.

De mentres, preescalfem el forn a 200º i preparem els motllos de silicona.

Al cap d'una hora, omplim els motllos amb la massa (deixem un dit o mig dit sense omplir), i els enfornem. Ho deixem coure uns 20 minuts. Si veiem que els motllos vessen, és que segurament els hem omplert massa. Si tenim dubtes de si s'han cuit o no, punxem una magdalena amb un ganivet, i si la punta surt neta és que ja estan llestes.

Un cop cuites, les treiem del forn i les deixem refredar. Les podrem desmotllar sense problemes quan ja siguin fredes.

Si us hi atreviu, podeu afegir trossos de xocolata, o bé unes cullerades de cacau en pols a la massa, i així fer-les una mica diferents.

Apa, a disfrutar! I bones festes!

"Burritos" mexicans

Plat transatlàntic, normalment picant, que s'ha vist destronat dels nostres carrers per culpa dels kebabs i la seva facilitat per endur, sumat a un preu bastant baix, que en part et fa plantejar si veritablement allò rodó, geomètricament curiós, sense cap forma concreta d'animal és veritablement 100% vedella. Si veritablement allò pot ser un 80% vedella pels que som menys "tiquismiquis" i que ja ens seria raonable aquesta proporció prou elevada de rumiant herbívor.

Doncs el que dèiem, desapareguts els restaurants mexicans dels nostres carrers aquí la recepta, que en el fons és una mena de pasta de pa rodona i prima on tothom hi posa el que vol. Fins i tot hi podríem posar un tros de pernil dolç i formatge i fer-nos un bikini recargolat.

Ingredients

- Pebrots vermell i verd
- Ceba
- Carn de pollastre o vedella
- Salsa de tomata
- "Tortitas" de blat o similar
- Formatge (opcional)
- Espècies al gust (pebre negre, vermell, orenga,...)
- Bitxo i/o salsa picant rotllo tabasco
- All

Com es fa

Tallem el bitxo i el posem en una paella amb oli a coure. Afegim les cebes i pebrots tallats a tires, i  l'all tallat a daus petits. Quan les verdures estan prou cuites afegim la carn també tallada a tires.

Deixem coure i afegim la salsa de tomata. Posem la sal, pebres, espècies diverses... Retirem i reservem.

Un cop al plat agafem una "tortita" de blat, posem una llesca de formatge a la base i unes cullerades de la barreja. Afegim unes gotes de salsa picant i canya!

Ho cargolem i ens ho mengem tot mirant de no liar-la massa i ens supuri per sota el farcit.

"Opció b". Del pal "ens posem "perracos" a muerte.

Agafem cebes, les tallem a làmines i les passem per la paella a sofregir. Un cop cuita hi posem uns xoriços tallats a làmines i els fem coure. Posem la barreja sobre la "tortita" amb una mica de formatge i gas.

Ara que tots els pobles tenen desfibril·ladors podem viure més al límit!

Coca de recapte

Aprofitant el dia d'escalivada fem una coca de recapte. Això tampoc té una recepta ni mida exacte, tothom la fa com vol. Grossa, petita, amb verdures, carn, peix,...

Ingredients

- Ceba, pebrot i albergínia escalivats
- Anxoves
- Formatge de cabra
- Massa de pa/pizza

Com es fa?


Estirem la massa de pa o pizza (pot ser del súper) fins que quedi ben prima.

Posem el pebrot, la ceba i l'albergínia escalivats per sobre. Afegim alguns trossos de formatge de cabra i algunes anxoves.

Ho posem al forn fins que la base estigui cuita.

Hi tirem oli i sal gruixuda per sobre

Escalivada.

Una d'escalivada per aquells amb possibilitats de fer foc.

Ingredients

- Pebrots vermells
- Cebes grosses
- Albergínies

Com es fa?

Agafem llenya i fem foc a manta, posem les graelles i els diferents vegetals a sobre. Cal que es coguin a la flama.

Un cop estant tous els traiem. Esperem que es refredin i els pelem tot tallant-los a tires amb els dits.

Arribat a aquest punt pot ser interessant posar l'escalivada en pots de vidre, un raig d'oli i (un cop tapats) passar-los pel bany maria a esterilitzar 30 minuts. Així ens assegurem una bona conserva d'escalivada per més endavant.