dilluns, 2 de maig del 2016

Trinxat de Cerdanya.

Diuen que la col (o era el bròquil?) és l'únic aliment que fa més pudor quan es cou que quan s'elimina pel recte... però bé, també diuen que s'ha de menjar de tot i que el bròquil va bé per depurar el cos d'estrògens i tal i pascual... Que ets un tiu? Que tens tetes? Que de forma periòdica treus sang pel cul i no és de posar-t'hi carbassons ni altres objectes fàl·lics? Doncs potser tens un excés d'hormones femenines i et caldria menjar més bròquil.

Resumint podríem dir que el bròquil és el súper-aliment antagonista del pollastre barat hormonat fins el cul que s'injecten els ciclistes abans de fer el "tour", o que compren les famílies modestes a 0'25€/kg.

Doncs aquí una recepta de col!

Ingredients

- Col
- 4 patates grosses
- Cansalada
- Botifarra negra
- Sal i pebre

Com es fa?

Tallem la col i en traiem els nervis. La posem amb aigua a bullir. Pelem, tallem i netegem les patates i les afegim a l'olla.

Passem ràpidament la botifarra negra tallada a daus per una paella, la traiem i posem la cansalada tallada a tires d'un dit de gruix. Un cop torradeta la traiem i reservem.

Posem la patata i la col bullida a la paella amb el foc mig i l'anem trinxant. Afegim la cansalada i la botifarra, remenem i gas!

dijous, 28 d’abril del 2016

Brioix!

L'altre dia vam fer massa de brioix per practicar el tema coques de Sant Joan (i de passada estrenar el ChickenAid), i amb la que va sobrar n'hem fet coses diverses... com ara cridat tots alhora:

-"Mort a l'operació sandwich mixto caliente, Croque Monsieur, Bikini, biquini!".

Com a curiositat de la massa de brioix cal dir que el llibre del senyor Barriga (el que surt a l'anunci del Banc Cebadell) sobre "coques" dóna una recepta de brioix amb 190 ml d'aigua, i al llibre de "brioixeria" la rebaixa a 120-130 ml tot i que la resta d'ingredients queden inalterats. No sé com anirà la segona opció, però la primera va anar pica avall i ara deu estar oxigenant-se a la depuradora més propera, alimentant els bacteris, camí del mediterrani.

Sort de l'altre recepta que teníem a la màniga i que vam treure (gratuïtament, no com els llibres) d'internet.

- Brioixets.

No tenen massa dificultat, es fa una bola, s'estiren, els hi fem tres talls i a fermentar una estona (fins a triplicar el volum). Els pintem amb ou batut suaument per què no baixin i al forn 10 minuts a dalt i baix (sense aire) a 190ºC.


- Napolitana de brioix amb pernil i formatge. Per posar-se moooooooooooooooolt perraco!

Tampoc té massa secret, estirem la massa, hi posem una llesca d'havarti (o el formatge que vulguis), una llesca de pernil dolç i ho tanquem. A fermentar fins a triplicar el volum. Pintem amb ou batut i posem formatge ratllat per sobre (nosaltres hi hem posat una barreja d'emmental i mozzarella). 10 minuts al forn, dalt i baix sense convecció a 190ºC.


- I com no el pilot de la coca de Sant Joan.



Suposo que la pròxima idea seria fer mini-panets de brioix per fer les mini-hamburgueses que ara estan tant de moda! O embolicar-hi un xoriço!

dimarts, 26 d’abril del 2016

Massa de pizza.

Avui expliquem la recepta de la massa de pizza. És una adaptació de la que hi ha a la web lacuinadesempre.cat, i d'on "de tant en tant" anem a cercar "inspiració"...

Com que en aquest bloc no ens agrada copiar les receptes dels altres (per això ja hi ha els llocs web originals, o altra gent que ho fa) aquí explicaré la recepta modificada que hem anat evolucionant en funció dels nostres gustos i necessitats.

Ingredients: (per a dues bases de 220g aprox. cadascuna)

- 250g de farina normal
- 12g de llevat fresc (mig cub del famós levital del súper)
- 5g de sal
- 10g de sucre
- Uns 100 - 120 ml d'aigua tèbia.
- Un parell de cullerades soperes d'oli (10-20g)

Com es fa?

Agafem un recipient i hi posem la farina, la sal i l'oli. Reservem.

En un got posem el llevat, el sucre i la meitat de l'aigua tèbia. Remenem fins a dissoldre el llevat. Un cop fet això ho anem incorporant a la farina tot remenant.

Posem la resta de l'aigua dins del got del llevat (així l'escurem) i continuem afegint-ho a la farina fins que la massa ja no enganxi i quedi tota feta una bola llisa i elàstica.

És possible que sobri aigua o potser en manqui una mica (el valor és aproximat), la cosa és trobar la textura bona. Si hi ha poca aigua la massa no s'uneix i s'engruna, i si n'hi ha massa la massa enganxa. En aquest segon cas vol dir que ens hem passat (es po corregir posant més farina).

Un cop acabada la massa la separem en les porcions que volem, les enfarinem per sobre i les deixem reposar 10 minuts abans d'estirar-les.