Frankfurt amb brie i confitura de ceba.

Ara que la  OMS està posant de moda el tema de les carns vermelles i les processades, afegint gasolina a la flama latent de la paranoia global "primermundista"col·lectiva anticàncer, i que mai deixen apagar del tot amb noms com aspartam, E-150, el torrat/cremat, l'amiant, el DDT i pesticides diversos que metabolitzem de les peles de les fruites i verdures que mengem, l'aire que respirem,... i aprofitant l'imminent brot de veganisme extrem associat a aquesta notícia més propera de la premsa groga que d'un estudi científic seriós, una de carn processada!

Com quan aquell brot de bacteris fecals als cogombres de fa tres o quatre anys, que per cert mai es va dir gaire alt però provenien d'agricultura biològica, i va enfonsar el preu del gaspatxo "Alvalle" durant l'estiu amb magnífiques (i temeràries) promocions del 3x2 a les grans superfícies...

...aprofitem el pànic global i aprofitem les pròximes futures ofertes de frankfurts per fer aquesta delícia de plat!


Ingredients

- Un tros de pa (baguette, pa de viena, xapata,...)
- Un frankfurt (si pot ser de qualitat, que els de 20 cèntims del dia molt sans no OMS són)
- Formatge brie (o camembert o coulommiers d'aquell que mai he sabut ben bé què és)
- Confitura de ceba (pots trobar la recepta en aquest mateix bloc)

Com es fa?

Tot comença el dia que tens un pot de confitura de ceba (recepta del bloc) momificant-se en el rebost, i recordant una especialitat frankfurtera d'una coneguda cadena de frankfurts, decideixes fer el pas i provar-ho a casa.

Així doncs, i anat a la feina, primer de tot cal agafar un tros de pa del tipus i de la mida que et doni la gana, amb la única premissa de que hi hauria de cabre un frankfurt a dins.

Un cop tenim el pa l'obrim pel mig amb un tall horitzontal, rostim el frankfurt i el posem dins del pa. Un cop fet això tallem uns trossos de formatge brie i els posem dins del pa i hi afegim una mica de confitura de ceba (al gust). Potser hi haurà algun pervertit que a part hi afegirà ketchup, càtsup, kérshup, quètxup i mostassa però veritablement jo no ho veig necessari.

Val a dir que és una recepta de dificultat ridícula però on (potser) la veritable dificultat rau en la barreja d'elements i gustos, que potser molts no haguéssim associat a una salsitxa amb la qual també fan la choucroute.

Bombes de patata

Com deia en cantimplora:

"Bomba aquí, bomba allà

es la meva forma de ser 

ara marxo a Perpinyà
ja tornaré, ja tornaré
Bomba aquí, bomba allà."

Doncs bé, bombes! 

Ingredients

- 3 patates mitjanes

- Uns 300g de carn picada

- 1 ceba mitjana

- 2 alls

- 1 tomata

- Sal, pebre negre, vermell

- Salsa picant (rotllo tabasco, Z, ultra death,...) 

- Farina

- Ou

- Pa ratllat 

Com es fa?

Posem les patates a bullir amb aigua i sal, nosaltres les hi hem posat ja pelades. 

Mentrestant tallem la ceba i l'all i ho posem a la paella a coure. Quan la ceba està daurada posem la carn picada, salpebrem al gust i la fem coure. Un cop fet afegim la tomata ratllada, la salsa picant i deixem coure uns minuts més fins que perdi l'aigua.

Un cop les patates estan cuites les trinxem amb una forquilla i les deixem refredar.

Un cop ho tenim tot fred fem boles amb la patata trinxada. Un cop fetes les boles les omplim amb la carn. Per fer-ho l'aixafem al palmell de la mà, posem la carn i tanquem amb la patata fent de nou una bola. Les passem per farina, ou batut i pa ratllat.

Un cop aquí es recomana de congelar-les per evitar que al fregir-les es trenquin. Es fregeixen amb oli ben calent i gas.

Pizza!

Finalment la tècnica "definitiva" o "gairebé"...

Ratatatata!

El puto caos de les farines.

Entre els codis 0000 i 00, els W, els T45, T65, T180,... la informació d'una web francesa, una sud-americana, la Viquipèdia, un bloc espanyol, un de català, un altre d'espanyol que parla de la seva amiga francesa que un dia discutien de les farines, el vídeo del youtube d'un tiu que fa brunyols, els llibres de pa, brioixos i coques sense gaires detalls tècnics del gluten, l'etiquetatge anàrquic de cada marca farinaire, el control antidroga dels nacionals a la Jonquera i el fet que al supermercat normalment només tenen "farina", ja no saps què pensar . 

I en el fons l'ésser humà europeu mig només vol fer pa. Masses de pizza els caps de setmana. Brioixos potser si s'acosta nadal o Sant Joan! No crec que cap de nosaltres (com a mínim els lectors i editors habituals d'aquest bloc) aspiri a ser l'aprenent júnior del MIT en una beca de recerca i millora de la farina, amb un rigorós estudi de la seva composició, puresa, i estructura molecular glutínica en funció del tipus de sòl on ha crescut el blat, i la variació que en pot originar el canvi climàtic, per tal de determinar els cinquanta-mil tipus de força i la seva posterior aplicació en la rebosteria, pastisseria, flequeria, brioixeria, pizzeria i jocs d'esplai on s'amaguen "sugus" en recipients enfarinats.

En resum:

- Farina fluixa: Per coses que no fermenten i en las quals tirem pel camí del llevat químic. Rotllo magdalenes, pa de pessic, galetes... A l'etiqueta nutricional veurem que tenen <10% de proteïna (8-9%).

- Farina panificable: Com bé diu el nom per fer pa, pizzes,... coses que ja tenen que fermentar amb llevat fresc o sec deshidratat. Entre 10-11% de proteïna. Com aquell qui diu la "farina normal de tota la vida".

- Farina de força: Per brioixos, tortells, i paranoies amb ous i mantega, proteïna >11% pujant a 13 o 14% per les de gran força.

O com a mínim això serà vàlid fins que un nou bloc, web, article, vídeo o llibre ho desmenteixi...

Pomes al forn

Un postre típic i de tota la vida, les pomes al forn.

Ingredients

- 4 pomes (en principi, han de ser Golden, però jo n'he fet ser un altre tipus i han sortit igual de bones. Això sí, que no siguin de les més àcides)

- Sucre

- Canyella en pols o branca

- Un raig de suc de llimona

- Un raig de moscatell, vi ranci, garnatxa o algun vi dolç que tingueu

- Una mica d'aigua

Com es fa?

Primer de tot, rentem les pomes amb la pell i els buidem el cor. A casa no tenim cap eina per per-ho, però amb compte, amb un ganivet ben esmolat, podem fer un tall en rodó per dalt i per baix, i empenyent amb compte, en sortirà el cor sense gaires problemes.

Escalfem el forn a 180ºC.

Un cop tinguem les pomes netes, les posem en una safata de forn no gaire grossa, i a continuació hi posem una cullereta petita de sucre a dins i per fora, una pols de canyella, un raig de llimona pel damunt i les ruixem amb el vi dolç. Jo no tenia moscatell, i hi he ruixat banyuls, que és un vi dolç que recorda a la garnatxa (per si no el coneixeu) típic de la zona de Banyuls i Cotlliure, a Catalunya Nord. Us recomano que el tasteu, és molt i molt bo!

Doncs bé, ensucrem les pomes, hi posem la canyella, el suc de llimona i el banyuls -generós-, i posem una mica d'aigua a la safata. I cap al forn.

Sabrem que estan cuites quan veiem que la pell de fora s'esberla i la poma queda ben tova, més o menys, uns 30-45 minuts de cocció.
Es poden servir calentes, fredes o tèbies, com volgueu. Això sí, poseu una mica del caramel que queda a la safata pel damunt i mmmmm!

Macarrons amb calamars

Avorrits esteu de menjar els macarrons amb tomàquet de pot? doncs va, animeu-vos a tastar aquesta recepta. És molt fàcil de preparar, es pot menjar freda o calenta, és genial per endur-se al tàper, o per ser el col·lega més guai del barri, perquè és molt i molt original.

Ingredients

- 250g de macarrons estrets
- Mig kilo de calamars
- 4 porros
- 1 pot de pebrots del piquillo
- 100g d'avellanes
- Formatge parmesà ratllat
- Sal i oli d'oliva

Com es fa?

Doncs primer tenim el repte de netejar els calamars sense morir en l'intent. També podeu comprar-los nets, frescos o congelats, però és tota una aventura enfrontar-se al calamar, jo us ho recomano. És tan terapèutic com fer allioli, paraula.

Un cop tinguem els calamars nets, els tallem a anelles o a talls petits i els reservem.

Tallem els porros petits i trossegem també els pebrots del piquillo. Ho reservem tot sense barrejar-ho.

Agafem una cassola i hi sofregim els porros amb l'oli d'oliva. Quan siguin ben cuits, els reservem. 

A la mateixa cassola, amb l'oli que ha quedat dels porros, coem els calamars. Compte que si ho feu amb el foc fort, salten i esquitxen un munt! Quan siguin cuits, ben tovets, els treiem i els reservem. Tot seguit, saltegem els pebrots del piquillo i, mentre es couen, aprofitem per fer la picada d'avellana. No cal que quedi gaire trinxada, a mi m'agrada que quedi algun tros grosset, que es noti, fa que el plat sigui més "cruixent.

De mentres, posem una olla amb aigua i sal al foc i bullim els macarrons.

Un cop ho tinguem tot cuit, es qüestió d'ajuntar-ho tot i barrejar-ho bé: macarrons, calamars, porros, pebrots i avellana. A continuació, hi barregem un polsim generós de parmesà i ho posem en una safata de forn. Una mica més de parmesà pel damunt i ho gratinem.

Quan tinguem els macarrons ben daurats, cap a taula. Boníssim i molt sorprenent!