Raviolis amb salsa de formatge

Val a dir que no sóc gaire fan de la crema de llet, però sempre en tinc un parell de brics petits en algun armari, per aquells dies en què em ve de gust menjar alguna coseta bona, barateta i ràpida de fer.

Avui us proposo un plat molt senzill, els raviolis amb salsa de formatges, plat que es pot versionar de mil maneres, i que s'adapta a allò que tenim a la nevera.

Ingredients

- Raviolis farcits 

- 1 brick petit de crema de llet

- Barreja de formatges ratllats ( jo hi he posat una mica de manxec tendre, emmental i parmesà)

- 1 ceba

- Oli d'oliva, sal, pebre negre, nou moscada, alfàbrega seca

Com es fa?

Primer de tot, en una olla, hi bullim la pasta i quan estigui a punt, la reservem. Tallem la ceba petita. Posem un raig d'oli en una paella, i la sofregim, vigilant que no es cremi. Quan estigui transparent, hi afegim la crema de llet, remenem, i hi anem incorporant el formatge fins que tot quedi ben barrejat i el formatge s'hagi fos. Baixem el foc perquè no es cremi ni s'aferri, i hi afegim un polsim de pebre negre, ratllem una mica de nou moscada i hi posem l'alfàbrega.

Barregem la pasta amb la salsa... I a taula!

Pop a la "Gallega"

Avui un plat d'arrels gallegues i record de la "pulperia" Ezequiel de Melide, poble de pas en el camí de Sant Jaume, que ens va deixar gastronòmicament bocabadats, durant el nostre peregrinatge en bicicleta.

Ingredients.

- Un pop gros de potes gruixudes

- Patates

- Unes fulles de llorer

- Sal gruixuda, pebre vermell i oli d'oliva

Com es fa?

Posem el pop al congelador i el deixem mínim 24h abans de fer-lo. Si no tenim temps, abans de coure'l, cal estovar-lo amb un corró o similar per què no quedi dur.

Posem una olla amb aigua a bullir, amb unes fulles de llorer i sal. Quan arrenca el bull submergim el pop, el traiem i quan torna a bullir li tornem a posar. Ho fem tres vegades o quatre.

Deixem el pop dins l'aigua i el fem coure una horeta (per un pop de 1'5kg aprox). A mitja cocció, depenent de la mida de les patates, les afegim a l'aigua amb el pop. Es tracta de que les patates quedin cuites però que no es desfacin. 

Un cop tot llest, traiem les patates i les tallem a rodanxes i les posem sobre un plat. Després agafem el pop, anem tallant les potes amb tisores a rodanxes també, i el posem sobre les patates.

Afegim sal gruixuda, pebre vermell (picant, dolç o dels dos a gust de cadascú) i un bon raig d'oli d'oliva.

Per acompanyar res millor que un vi blanc, un Turbio o Albariño per ambientar el tema, o si es vol quelcom més de la terra, personalment es recomanable un "Canon de Macheral" de Ribesaltes, molt suau i dolç provinent d'agricultura biològica, o un "Phlox" del "Vins de Taller", D.O. Empordà, més sec però singular.

Cabell d'àngel.

Amb la carbassa que es va trobar dissabte al mercat apareix la idea de fer cabell d'àngel, i de passada aprofitar les llavors del seu interior per poder-ne plantar més, i si tot va bé que el pròxim cop el tema surti gratuït.

Tot i que per la xarxa hi han moltes receptes diferents, per no complicar-me massa vaig seguir la mateixa tècnica que amb la melmelada de poma.

Ingredients (per a uns 2kg aprox. de cabell d'àngel)

- Una carbassa de cabell d'àngel (3,5kg aprox.)

- 1'250 kg de sucre (aprox.)

- El suc d'una llimona

- Una branca de canyella

Com es fa?

Tallem, pelem i traiem les llavors de la carbassa. Un cop acabat aquesta primera part més feixuga, posem els talls de carbassa en una cassola, afegim el sucre i el suc de llimona i deixem que vagi deixant anar suc, fent un almívar.

Després de 4 o 5h fent suc es posa al foc a coure amb la branca de canyella. A mesura que la carbassa s'estova va fent fils. Un cop el cabell d'àngel té la consistència desitjada es posa en pots, al bany maria i a l'armari!

Com que els trossos de carbassa més propers a la pell són força durs un cop cuits es poden "filamentar" amb una forquilla o amb un cop de batedora.

Un cop tenim el cabell d'àngel podem agafar una pasta de full rectangular, tallar-la en dos i fer com un entrepà de massa de full-cabell d'àngel-full, pintar-ho amb ou per sobre, afegir uns pinyons i al forn fins que quedi daurat.

Pica-pica nadalenc, 1r intent

Fa uns dies que, rumiant, rumiant, se'm va ocórrer que podria provar alguna cosa nova ara que els tiberis de nadal estan al caure. Vaig estar fullejant un llibre que vaig comprar d'aperitius una mica currats, i en vaig triar uns 8 per intentar fer a mode d'experiment, i si surten bé, doncs sorprendre una mica la família el dia de Nadal, i reinventar les plates de canapès de pa de motllo (ei, que són boníssims) i els daus de formatge, les patates xips i les olives. L'any passat ja vam tastar els escamarlans amb all i oli i picada d'ametlla, tremendos (ja us els explicaré un altre dia), o el foie amb pebre blanc, o el púding de marisc. Aquest any em ve de gust sorprendre'ls amb quelcom cruixent, nou, fàcil, ràpid i, sobretot, baratet.

Així doncs, les dues propostes d'avui compleixen tots aquests requisits. Hem fet uns bastonets cruixents de pernil salat bons-bons!

Ingredients

- 1 paquet de pasta filo

- 1 safata de pernil salat tallat prim

- Margarina

- Formatge per fondre o qualsevol altre farcit que creieu que hi pot anar bé

Com es fa?

Facilíssim!!! Primer de tot, posem un full de pasta filo a la safata del forn i el pintem amb la margarina fosa. Després, amb compte perquè es trenca fàcilment, la tallem a rectangles de més o menys 15x20cm, i posem un tall de pernil salat a cada rectangle. Els comencem a enrotllar per una cantonada fins que queden com uns "puros", i llavors els tornem a pintar amb la margarina, sobretot en el tancament, per evitar que s'obrin.

Hi podeu afegir una mica de formatge ratllat que es fongui bé, o els podeu fer de gustos diferents... ara se m'acut que poden sortir bons també de sobrassada amb mel, o de pernil dolç i orenga, etc.

Escalfeu el forn a 180º i poseu-hi els bastonets a una alçada mitjana, durant uns 15-20 minuts. Aneu-los controlant, i quan vegeu que són ben rossos, ja podeu treure'ls del forn. Espereu que es refredin per treure'ls de la safata. Per presentar-los, els podeu posar dins un got de vidre, o fer alguna forma xula en un plat bonic.

Namaste!

Avui un plat semi-indi, d'arrels índies o succedani cúrric "made in" botiga oriental de Perpinyà. 

Tal com un hindú fent un "big Mac" al "MacRonyals", malacostumats a esmorzar, dinar, berenar, sopar i ressopar, mentre l'autòcton s'ha de conformar amb un mig sopar d'arròs sense carn, i uns cigalons d'aigua bruta del Gangues, mentre arrossega rajols amb el penis, pervertim el tot en pro d'un sopar alternatiu.   

Ingredients

- Pollastre a daus

- Curri Masala

- Panses

- Una poma

- Ceba

- Sal i pebre

- Oli d'oliva

Com es fa?

Agafem el pollastre salpebrat generosament, a daus i el posem en un recipient a macerar amb el curri, les cebes, les panses i un raig d'oli.

Mentrestant tallem la poma a daus petits.

En una cassola escalfem una mica d'oli, i  hi aboquem el pollastre macerat amb totes les verdures. Ho deixem coure a foc lent, vigilant que no quedi sec, afegint aigua si és necessari.

Quan el pollastre estigui mig cuit hi afegim la poma tallada, i deixem acabar de coure.

 

El plat es pot acompanyar d'arròs bullit, preferentment del tipus basmati.

Confitura de poma

Avui dia de conserves i dolços, aprofitant el sac de pomes que vam trobar al mercat bé de preu.

Una d'aquelles troballes que afavoreixen l'experimentació, el coneixement i el fet d'avançar cap a l'autosuficiència, de la qual el consumisme modern ens ha desarrelat, submergint-nos en la ignorància. En presoners de supermercat sobrealimentats de conservants, colorants, edulcorants, E's, A's i U's amb nombres misteriosos i desconeguts que només apunten en una direcció...

Ingredients (per a uns 2'5 kg de confitura aprox.)

- 3 Kg de pomes

- 1'5 kg de sucre

- El suc d'una llimona

Com es fa?

Pelem i tallem les pomes a daus i les posem en un recipient amb el sucre tot barrejat. Hi aboquem el líquid d'una llimona i ho deixem reposar 4-5 hores, mentre la poma va deixant anar suc.

Ho posem en una cassola al foc i esperem a que la poma es cogui (ho sabrem per què es torna transparent).

 Aturem el foc ho triturem tot i ho posem en pots al bany maria 15min.

Confitura de ceba

Ingredients (per a 250g aprox.)

- 500g de ceba
- 75g de sucre
- 1/2 got de tallat de vi ranci
- Un raig de vinagre de Mòdena
- Oli i mantega

Com es fa? 

Tallem la ceba a làmines ben fines, i les posem al foc dins una paella on hem posat un raig d'oli i un dau de mantega a desfer.

Anem remenant i deixant coure fins que la ceba es comenci a daurar.

Afegim el vi ranci i el vinagre, deixem reduir una mica el líquid, i després hi afegim el sucre.

Continuem coent a foc lent, remenant de tant en tant fins que la ceba quedi ben cuita i ho triturem tot.



Ho posem en pots de vidre al bany maria per allargar-ne la conservació.

Aprofitament del bròquil bullit

Primer de tot, us vull confessar que no sóc gens amant del bròquil, i molt menys bullit. Per això, perquè sé que és important menjar-ne, m'he hagut d'inventar alguna manera per camuflar-ne el gust, i sobretot, l'olor. Per aquest motiu, la primera estratègia és intentar que quan bullo bròquil, se'l mengi algú i no en sobri gens, però en el cas que contrari, ara us explico com ho faig.

Ingredients

- El bròquil bullit amb patata

- 2 grans d'all

- una mica de pernil salat o tires de bacó

- pebre negre, pebre vermell picant, oli d'oliva

Com es fa?

Primer de tot, trinxeu el broquil i la patata fins que quedi més o menys transformat en un puré. Poseu un raig d'oli en una paella, i feu un parell de talls a cada gra d'all. Quan l'oli sigui calent, poseu-hi els alls, i quan es comencin a daurar, sense deixar que es cremin, perquè donarien un gust amargant, aboqueu-hi el pernil a talls petits. Saltegeu-ho uns minuts, i quan estigui llest, hi aboqueu el bròquil trinxat un polsim de pebre negre i vermell, i deixeu que es cogui com si fos una truita. Li doneu la volta fent servir una tapadora, i quan estigui torrat per banda i banda, ja ho podeu servir.

Boníssim! Això sí que és reutilització i reciclatge!

Presentació.

Entre fogons, a quatre mans, fart de tuppers congelats de bròquil i sopa de carbassa, un dia obres els ulls i vols anar més enllà de les pizzes congelades, del xinès i el kebab de la cantonada, de les sobralles del diumenge, i potser esporàdicament, en un moment de necessitat, de delectar-se amb el pinso sec del gat, en la desesperació d'un estómac buit, remugant, entre recargolaments de dolor al límit de la inanició.

Al final tot es converteix en el ressorgir d'un au fènix, al límit de la supervivència, quan de reüll veus aquells fogons al costat de la pica de casa, entre l'armari dels plats i els gots, i aquell altre calaix on mai hi has sabut ben bé que desar i l'antic llogater del pis hi va deixar un paquet d'arròs que caducava el 96, i apareix un raig de llum que alimentat per unes cebes, un pebrot poc florit, un tros de formatge de cabra i un parell d'ous es converteix en el primer àpat digne de la teva vida com a ésser independent. Que marca l'abans i el després en la teva autosuficiència culinària.

I és que més enllà de voler ser un Ferran Adrià qualsevol, o de voler-nos marcar un tanto amb la cuina moleculo-bio-eco-xipiriflàutica que tant enlluerna avui, aquí simplement volem parlar de menjar bé, de manera simple i assequible aprofitant les nostres arrels mediterrànies, i el saber fer que se'ns ha transmès al veure la cuina de la mare i de l'àvia.   

Bon profit!