Entre fogons, a quatre mans, fart de tuppers congelats de bròquil i sopa de carbassa, un dia obres els ulls i vols anar més enllà de les pizzes congelades, del xinès i el kebab de la cantonada, de les sobralles del diumenge, i potser esporàdicament, en un moment de necessitat, de delectar-se amb el pinso sec del gat, en la desesperació d'un estómac buit, remugant, entre recargolaments de dolor al límit de la inanició.
Al final tot es converteix en el ressorgir d'un au fènix, al límit de la supervivència, quan de reüll veus aquells fogons al costat de la pica de casa, entre l'armari dels plats i els gots, i aquell altre calaix on mai hi has sabut ben bé que desar i l'antic llogater del pis hi va deixar un paquet d'arròs que caducava el 96, i apareix un raig de llum que alimentat per unes cebes, un pebrot poc florit, un tros de formatge de cabra i un parell d'ous es converteix en el primer àpat digne de la teva vida com a ésser independent. Que marca l'abans i el després en la teva autosuficiència culinària.
I és que més enllà de voler ser un Ferran Adrià qualsevol, o de voler-nos marcar un tanto amb la cuina moleculo-bio-eco-xipiriflàutica que tant enlluerna avui, aquí simplement volem parlar de menjar bé, de manera simple i assequible aprofitant les nostres arrels mediterrànies, i el saber fer que se'ns ha transmès al veure la cuina de la mare i de l'àvia.
Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada