Frankfurt amb brie i confitura de ceba.

Ara que la  OMS està posant de moda el tema de les carns vermelles i les processades, afegint gasolina a la flama latent de la paranoia global "primermundista"col·lectiva anticàncer, i que mai deixen apagar del tot amb noms com aspartam, E-150, el torrat/cremat, l'amiant, el DDT i pesticides diversos que metabolitzem de les peles de les fruites i verdures que mengem, l'aire que respirem,... i aprofitant l'imminent brot de veganisme extrem associat a aquesta notícia més propera de la premsa groga que d'un estudi científic seriós, una de carn processada!

Com quan aquell brot de bacteris fecals als cogombres de fa tres o quatre anys, que per cert mai es va dir gaire alt però provenien d'agricultura biològica, i va enfonsar el preu del gaspatxo "Alvalle" durant l'estiu amb magnífiques (i temeràries) promocions del 3x2 a les grans superfícies...

...aprofitem el pànic global i aprofitem les pròximes futures ofertes de frankfurts per fer aquesta delícia de plat!


Ingredients

- Un tros de pa (baguette, pa de viena, xapata,...)
- Un frankfurt (si pot ser de qualitat, que els de 20 cèntims del dia molt sans no OMS són)
- Formatge brie (o camembert o coulommiers d'aquell que mai he sabut ben bé què és)
- Confitura de ceba (pots trobar la recepta en aquest mateix bloc)

Com es fa?

Tot comença el dia que tens un pot de confitura de ceba (recepta del bloc) momificant-se en el rebost, i recordant una especialitat frankfurtera d'una coneguda cadena de frankfurts, decideixes fer el pas i provar-ho a casa.

Així doncs, i anat a la feina, primer de tot cal agafar un tros de pa del tipus i de la mida que et doni la gana, amb la única premissa de que hi hauria de cabre un frankfurt a dins.

Un cop tenim el pa l'obrim pel mig amb un tall horitzontal, rostim el frankfurt i el posem dins del pa. Un cop fet això tallem uns trossos de formatge brie i els posem dins del pa i hi afegim una mica de confitura de ceba (al gust). Potser hi haurà algun pervertit que a part hi afegirà ketchup, càtsup, kérshup, quètxup i mostassa però veritablement jo no ho veig necessari.

Val a dir que és una recepta de dificultat ridícula però on (potser) la veritable dificultat rau en la barreja d'elements i gustos, que potser molts no haguéssim associat a una salsitxa amb la qual també fan la choucroute.